dijous, 18 de maig de 2017

Demain (Demà), el documental de les solucions als grans reptes socials, econòmics i ecològicsls


Demain (Demà): El documental sobre les solucions. La millor película sobre l'estat del món que s'ha vist mai. Aquesta vegada sobre les SOLUCIONS. Es una meravella! carregada de fantàstiques bones noticias i casos reals que esquiven per complret les terribles versions oficials que porten a l'absurd i a la lluita a mort pels recursos. Tracta temes com el menjar, l'energía, l'economia, el treball, la democràcia i l'educació. 

Per a activistes, pasotes, escèptics, conservadors, per als teus pares i avis, per a mestres, gent idealista pràctica, amb empenta i coratge. Aquest film marcarà una diferència en la nostra resposta col·lectiva a les crisis que afrontem. Autoritats, polítics, ajuntaments, associacionss, negocis verds i alternatius, associacions de veins, grups d'amics, etc... aquest és el film per a organizar videofòrums.

Aquesta projecció està organitzada pel grup local de la cooperativa d'energies renovables Som Energia i l'Associació Els Verds de Badalona, amb la col·laboració de l'Àrea Badalona Pròspera i Sostenible de l'Ajuntament de Badalona.

No te la pots perdre!

No hi faltis, estàs convidat/da!
Per saber-ne més, aqui pots veure el tràiler: 

http://www.reddetransicion.org/estreno-demain/

dimarts, 9 de maig de 2017

Envers una planificació democràtica del territori: Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font





Enmascarat en part per l’ocupació urbanística, un dels principals patrimonis naturals de Badalona és el seu territori, i el que li dóna singularitat és indiscutiblement la seva estructura fonamentada en una plana deltaica litoral, una plana intermitja delimitada per una alineació de turons paral.lela al mar i la mateixa serralada des dels seus primers contraforts fins a la carena. I els eixos vertebradors d’aquest territori en tots els sentits han estat històricament  i són els torrents i les rieres.
 

Emmarcada en una estreta franja litoral, Badalona està fortament condicionada per l’impacte urbà. Vista des de l’autopista, qualsevol viatger només veurà un conglomerat impersonal de blocs d’habitatges d’arquitectura estàndard universal. Ara bé, contràriament al que va escriure Josep Pla a la seva Guia de Catalunya de 1970, Badalona no s’acontenta a ser un suburbi de l’extraradi industrial barceloní. Els badalonins sabem molt bé que, a banda i banda de l’autopista més enllà dels blocs, tenim una pila de tresors amagats. Els més importants, però, són ben visibles: la serralada de Marina i el front litoral.
 

Front litoral amb extraordinàries platges que, malauradament, per la nefasta política de ports i espigons, estan en franca regressió, tan severa que amenaça amb la seva desaparició com ja ha passat amb la de la Mora i la que va eliminar el mateix port. Els darrers 15 anys la platja dels pescadors (Rambla) ha perdut gairebé 40 metres de platja. Com es pot veure a la fotografia (Octubre 2015),  cada vegada es mes habitual que les llevantades facin desparèixer les platges i les onades impactin contra els banys de La Donzella, del Club Naùtic Bètulo o del Club Natació. 

N’hi ha d’altres ben amagats com la Baetulo romana soterrada al subsòl de Dalt la Vila, amb un tractament prou digne, a l’alçada del que es mereix. Un altre tresor amagat és un diamant en brut, oblidat, deixat, maltractat, brut, cremat, indefinit, malmès, però diamant: el turó de l’Enric

Malgrat tanta deixadesa, el turó de l’Enric aplega valors naturals (geològics, faunístics, ambientals, ecològics...), històrics (feixes, murs d’antigues vinyes, barraca...) i socials (proximitat nucli urbà, educatiu, didàctic, esbarjo, lleure...) d’una singularitat extraordinària. D’altra banda a Badalona, paral·lelament en tot l’àmbit metropolità, es dóna la paradoxa que mentre la població s’ha mantingut estable a la baixa els darrers trenta anys, passant del seu màxim històric de 230.000 al 1983 a 218.000 en l’actualitat, el sòl urbanitzat s’ha duplicat.

 

És a dir, el creixement urbanístic de vint-i-un segles s’ha duplicat en només trenta o quaranta anys sense que la població hagi augmentat. Amb un 40% del sòl destinat a la xarxa viària.Això representa un augment exponencial del consum de recursos naturals no renovables com el sòl, l’energia, l’aigua i tota mena de matèries primeres, amb grans repercussions ambientals ecològiques com l’emissió de gasos contaminants d’efecte hivernacle, l’acumulació d’enormes quantitats de residus sòlids urbans, la  destrucció del patrimoni històric i natural, etcétera. 




Salvem el turó de l'Enric!
El moviment Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font ha posat sobre la taula allò  que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i defensa del patrimoni natural, posant  de manifest el dèficit democràtic  en la planificació del territori. És el darrer capítol d’un  llarg procès de presa de consciencia ciutadana i ecologista en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser el Gran Sol, Montigalà, Sant Jeroni de la Murtra, Ca l’Arnús, etcétera.  Els projectes de noves urbanitzacions a can Colomer (Pomar de Dalt), a can Ferrater, al coll de Miravitges i a can Móra de Baix (Canyet), van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària. 
 
 <Salvem> reivindica la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre comercial Mercadona. Saltant-se la normativa urbanística vigent, l’anterior govern municipal del PP, no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que aquella exigeix. I tot falsejant la realitat dient per una banda que no calia fer-ho per la “inexistència de valors ambientals significatiusi per l’altra instrumentlitzant la Fundació Badalona Capaç  com  a coartada “social” per maquillar una descarada operació d’especulació immobiliària. Als despatxos, sempre s’imposen els interessos privats dels agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El canal del port es una prova sagnant d’això: el xantatge i la imposició antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar mediambiental, econòmic i social de la ciutadania de Badalona. 


 <Salvem> ha obert el debat sobre la necessitat d’un projecte democràtic de ciutat, envers un nou model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en conflicte: salvar el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral, son crits d’alerta inequívocs que ens indiquen per on hauran d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. 

El desenvolupament sostenible no es un dogma de fé ni una recepta màgica. El desenvolupament sostenible es un procès social creatiu i innovador que depen de l'empenta, de l'originalitat i de la intel.ligència dels moviments socials alternatius i d'una ciutadania crítica i ben informada que a contra corrent dels tòpics establerts, son capaços d'obrir nous camins envers aquesta nova cultura de la sostenibilitat que haurà de vetllar per la planificació democràtica del territori, per l'equilibri paisatgístic, per a un model de producció i consum respectuós amb l'entorn històric i natural que eviti tot tipus d'especulació. Un model que aposti per les energies renovables, per l'ecomobilitat, per l'agricultura ecològica de proximitat.  Un model que vetlli pel benestar mediambiental i la salut de les persones, que estableixi una frontera de sostenibilitat en l'ocupació humana del territori i aturi definitivament  el creixement urbanístic de la ciutat. 







divendres, 21 d’abril de 2017

Les energies renovables: l’alternativa al col·lapse dels combustibles fòssils



Es fa un plantejament global del món de l’energia. Consta de tres parts:
  • Una primera part que es denomina FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA, que constitueix la base teòrica
  • Una segona part d’ACTIVITATS, relacionades amb contingut de la primera part
  • Finalment una tercera part que és la GUIA DIDÀCTICA que inclou les rúbriques d’avaluació.
La FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA Està organitzada en tres capítols:
  • En el capítol primer s’exposa la relació que té l’energia amb la nostra vida diària i es reflexiona sobre si se’n fa un ús lògic o es malbarata.
  • En el segon capítol es planteja el caràcter finit dels combustibles fòssils i el seu ritme d’exhauriment que, si es continua amb el consum actual, serà en un termini molt breu; alhora es donen dades sobre els efectes de la seva combustió en relació al canvi climàtic.
  • Finalment, un aspecte bàsic, en el tercer capítol es demostra, amb xifres i dades contrastades, que és factible, tant tècnicament com econòmica, la transició global a energies renovables,com a alternativa als combustibles fòssils.
En aquest material didàctic s’aporten dades i xifres que es consideren suficients per tal que la seva lectura pugui ser, per si mateixa, una base que permeti la reflexió i la formació d’un criteri objectiu i independent sobre l’ús de l’energia en la nostra societat.

Us convidem a aquesta xerrada, no hi falteu esteu convidats!

Per a mes informació: www.cmescolletive.org

dijous, 17 de novembre de 2016

Cloenda X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina


Es tracta de la Cloenda de les X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina organitzada per l'Associació Els Verds de Badalona, amb la col·laboració del Parc de la Serralada de Marina, de Salvem del turó de l'Enric i el torrent de la Font, de l'Associació Cultural Pont del Petroli, de l'Associació de VV. de Bufalà, i el Casal Cívic Can Pepus. Aquest acte inclou la inauguració d'una exposició sobre els valors naturals i el patrimoni històric i arqueològic de la serralada de Marina, i el recital poètic reivindicatiu "Suite del turó de l'Enric", que comptarà amb la participació dels poetes Jordi Pujol, Joan de la Vega, Paco Fanés i Alba A. Holgado. Finalment clourem l'acte brindant amb una copa de vi Orígens de can Coll de Canyet i patates Coromines. No hi falteu. Esteu Convidats!


Amb la cloenda d'aquestes X Jornades ecologistes, també tanquem un cicle de deu anys de jornades dedicades als valors ecològics, històrics, socials i culturals de la de la serralada. Hem parlat de patrimoni arqueològic i natural, d'història, d'evolució del paisatge, de reptes de futur i d'oportunitats de desenvolupament econòmic compatible amb la preservació dels ecosistemes naturals; de geologia, de flora i fauna, de rieres, d'aqüífers i mines d'aigua, de climatologia, d'agricultura ecològica, cooperatives de consum i horts urbans; de la gestió dels boscos que feien els monestirs, dels mites, les tradicions populars i l'evolució del paisatge; de la campanya contra el camp de golf i la posta en marxa del Consorci del Parc i del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina; d'abocadors als espais naturals; de lluites contra les amenaces que planen sobre aquest espai natural: El túnel de la B-500 i la MAT; de les energies renovables i dels valors intangibles dels espais naturals; d'educació ambiental, de toponímia, de recerca científica i de difusió del coneixement. I finalment com no podia ser d'altre manera, en aquestes X jornades d'enguany hem parlat d'ecologia i democràcia, d'elaboració d'un pla d'usus participatiu i bones pràctiques del Parc. També hem celebrat els 15 anys de la història de l'Associació Els Verds de Badalona. 


I per acabar, amb aquesta cloenda inaugurem una exposició sobre el Parc de la serralada i fem un recital poètic reivindicatiu en defensa del turó de l'Enric per impedir una operació d'especulació immobiliària de Mercadona, que manipulant i fent servir de coartada social les necessitats d'un col·lectiu de persones amb dificultats, només cerca el benefici de foscs interessos privats.

Avaluats els efectes de més de tres dècades de programes d'educació ambiental als espais naturals de molts països europeus basats en models racionalistes, s'ha revelat que la seva incidència per canviar actituds en profunditat ha estat menor que la que s'esperava. S'ha constatat que donat a conèixer la gea, la flora, la fauna o els paisatges d'un espai natural, encara que sigui d'una manera atractiva i participativa, tot i ser agradable i profitós, ajuda poc a promoure canvis personals profunds, uns canvis d'estil de vida, de sistemes de producció i consum, que son indispensables si volem canviar les tendències insostenibles actuals (J.M. Mallarach, 2.014).

Potser aquest es el motiu pel que els boscos millor conservats del món no son ni parcs nacionals ni reserves integrals ni tinguin cap reglament ni llei que els protegeixi, sinó aquells que son considerats sagrats per les poblacions que els acullen. La cultura ancestral de reverència i de respecte dels pobles als boscos ha permès la seva conservació i preservació, no els coneixements acadèmics o científics.

Deixant de banda el rendiment econòmic, els bens i serveis ecosistèmics o els usos recreatius, esportius o turístics dels espais naturals, cada vegada es major el nombre de persones que s’acosten a la natura per cercar l’harmonia i la bellesa, el silenci i la pau, la soledat i la contemplació dels paisatges, la llum i els colors, per satisfer sensibilitats de consciència pura, sensorials, emocionals, existencials, culturals, estètiques, religioses o espirituals, tan humanes com la purament racionals.

Ecologia vs. Poesia
L'ecologia i la poesia parteixen d'eixos inversos, contraposats i alhora complementaris per explicar-nos el món. Allà on la ciència no arriba està la poesia per poder fer-ho. Mentre que l'ecologia, com totes les ciències, es concentrada, objectiva i està subjecta a la demostració d'equacions físiques i matemàtiques, la poesia es expansiva, inapel·lable i no necessita demostració, alhora que apel·la als sentiments, a les emocions i als somnis de l'ànima primitiva de la humanitat. La paraula, la poesia, els contes i els mites van ser inventats per captivar la imaginació, per al cant i per a la seducció, proporcionant models culturals de conducta humana i conferint significat i valor a la nostra fràgil existència.



Els pobles germànics consideraven indigne de la majestat dels Déus construir-los temples. Per això els consagraven boscos, on només podien ser vists per l'ull de la reverència.
      
                                                                               "Annals" de Tàcit 
                                                                                Segle I aC.
                                                                    

Tenim un mes per gaudir de l'exposició, però ara deixem de banda la ciència, l'ecologia i els seus teoremes i gaudim de la poesia i dels poemes del recital Suite del turó de l'Enric, que els nostres amics poetes han preparat especialment per a l'ocasió! 

Poetes, teniu la paraula!
 

 

divendres, 21 d’octubre de 2016

Poesia, Arbres i Estels al turó de l'Enric

Dins el programa d'actes de les X Jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina d'enguany, l'Associació Els Verds de Badalona col·laborem amb "Salvem el turó de l'Enric" l'AVV de Bufalà, l'Associació Pont del Petroli, el Club d'Estel Mira Mira, Aloc Natura, i les AMPA de l'Escola Salvador Espriu, de l'Escola Planas i Casals, de l'Institut Pompeu Fabra i de l'Insitut Isaac Albéniz. en una jornada de Poesia, Arbres i Estels al turó de l'Enric,  en defensa d'aquest emblemàtic turó, que tindrà lloc el proper diumenge dia 23 d'octubre. 
 
Començarem amb una passejada poètica des de la xemenèia de la bòbila d'en Quatre Hores del torrent de la Font a partir de les 9:30 h.fins al turó de l'Enric.

Un cop feta la passejada poètica plantarem 27 arbres, un per cada regidor de l'Ajuntament, que els podràs apadrinar gratuïtament; i també hi haurà un taller per aprendre a fer i volar estels!
No hi faltis, estàs convidat/da!

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Participació democràtica i Pla d'Usos del Parc de la Serralada de Marina



Atesa l’enorme pressió demogràfica que pateix el sector sud de la serralada de Marina, voltada per la conurbació metropolitana del Barcelonès Nord (Badalona i Santa Coloma de Gramenet), el Baix Maresme (Tiana), el Vallès Occidental (Montcada i Reixac) i l'Oriental (Sant Fost de Campsentelles), la degradació ecològica d’aquest espai natural era la seva lògica i més immediata conseqüència. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, ara fa 20 anys (juliol de 1.996), i l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, fa 14 anys (abril del 2.002), pensàvem que aquest procés de degradació ecològica tenia els dies comptats. 
 

Malauradament no ha estat així, malgrat els esforços dels Ajuntaments i del mateix Parc, la manca de civisme continua. Som testimonis de la proliferació de llaunes i plàstics, d'abocadors incontrolats de runes i deixalles, de caça furtiva, d'erms pelats, de camins aixaragallats, de conreus abandonats, de duplicitat de xarxes elèctriques, d'urbanitzacions il·legals, de patrimoni històric malmès, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l'entorn natural, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d'una societat i d'un país teòricament culte i avançat.
 

D'altra banda, d'un temps ençà, s'observa, cada vegada amb més freqüència, la realització de curses esportives i d’altres activitats massives sense regular.  Cal garantir el dret de la ciutadania a gaudir d'aquest espai natural, però cal fer-ho ordenadament i amb condicions. Primer de tot, regulant els usos dels diferents espais segons els seus valors ecològics, o fins i tot restringir l'accés a aquells que per la seva fragilitat requereixin una protecció especial, com poden ser les zones incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2.000. I en segon lloc definint aquells itineraris concrets on es puguin practicar les diferents modalitats esportives de manera que no perjudiquin la conservació i preservació dels ecosistemes dins l'àmbit del Parc.  
 

Indiscutiblement, l'ús abusiu o indiscriminat de qualsevol àmbit del Parc col·labora en el procés de degradació. Molt probablement, les causes de la persistència d’aquests factors negatius siguin l’escàs finançament del Pla Especial,  la manca de personal suficient al Parc per eradicar l'incivisme i la manca d'una ferma voluntat política per aturar definitivament aquest procés de degradació ambiental.  


L’educació ambiental, la recerca científica i la difusió del coneixement dels valors naturals del Parc, ja els vam tractar a les IX jornades ecologistes de l’any passat. Però a més d'aquests tres factors, per gestionar satisfactòriament el Parc, és imprescindible obrir portes a la participació democràtica de la ciutadania en l'elaboració d’un Pla d’Usos i bones pràctiques dins l'àmbit del Parc.

També cal superar resistències: de les 3.032 hectàrees que integren el Consorci, només 2.086 estan compreses dins el Pla Especial, ja que les 946 restants pertanyen a Sant Fost de Campsentelles, municipi que sembla estar més interessat en el creixement urbanístic que no en la protecció dels seus boscos. 



Dels vint anys d’existència del Consorci, només s’ha convocat el Consell d’Entitats quatre vegades i, això ha estat durant els darrers anys, del 2012 al 2015. Setze anys sense convocar aquest òrgan participatiu és un indicador contundent de la manca de voluntat política mostrada històricament pels poders públics envers la participació democràtica en la gestió del Parc.  La convocatòria d’aquestes trobades, ha estat un canvi molt positiu, però òbviament insuficient. Sense la complicitat de la ciutadania i la seva coresponsabilització és impossible gestionar adequadament el patrimoni natural. 
Per assolir aquests objectius són requisits imprescindibles, d'una banda, la informació pública prèvia per incentivar la participació democràtica i vinculant en els processos de presa de decisió, en tot allò que ens afecta col·lectivament, com és el Pla d'Usos. D'una altra, la millora de la dotació financera del Pla Especial i l'augment de personal en la gestió ordinària del Parc envers la protecció i la preservació dels ecosistemes naturals de la serralada de Marina.
 
Per tot això, és una gran satisfacció encetar aquestes X jornades recuperant el concepte de democràcia ambiental amb la conferència "Ecologia i Democràcia" a càrrec de Jordi Bigues, periodista, director de la revista Integral, i activista fundador de Greenpeace, i la participació de M. Dolors Sabater, Alcaldessa de Badalona. Continuarem amb una taula rodona sobre el Pla d'Usos del Parc. Complementarem les jornades amb una sortida de camp "Poesia al Turó de l’Enric" de la mà dels poetes Jordi Pujol, Joan de la Vega, Paco Fanès i Alba Tross.  Celebrarem els 15 anys d’Els Verds de Badalona i finalment inaugurarem una exposició sobre el patrimoni natural de la serralada de Marina que ens cedirà el Parc.

Donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Ajuntament de Badalona, al Centre Excursionista de Badalona, al col·lectiu Salvem el turó de l'Enric i a l'editorial Pont del Petroli per fer possible la realització d’aquestes X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina. Moltes gràcies a tothom!

Esperem que siguin del vostre interès. No us ho perdeu,  esteu convidats/des!