divendres, 21 d’abril de 2017

Les energies renovables: l’alternativa al col·lapse dels combustibles fòssils



Es fa un plantejament global del món de l’energia. Consta de tres parts:
  • Una primera part que es denomina FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA, que constitueix la base teòrica
  • Una segona part d’ACTIVITATS, relacionades amb contingut de la primera part
  • Finalment una tercera part que és la GUIA DIDÀCTICA que inclou les rúbriques d’avaluació.
La FONAMENTACIÓ CIENTÍFICOTECNOLÒGICA Està organitzada en tres capítols:
  • En el capítol primer s’exposa la relació que té l’energia amb la nostra vida diària i es reflexiona sobre si se’n fa un ús lògic o es malbarata.
  • En el segon capítol es planteja el caràcter finit dels combustibles fòssils i el seu ritme d’exhauriment que, si es continua amb el consum actual, serà en un termini molt breu; alhora es donen dades sobre els efectes de la seva combustió en relació al canvi climàtic.
  • Finalment, un aspecte bàsic, en el tercer capítol es demostra, amb xifres i dades contrastades, que és factible, tant tècnicament com econòmica, la transició global a energies renovables,com a alternativa als combustibles fòssils.
En aquest material didàctic s’aporten dades i xifres que es consideren suficients per tal que la seva lectura pugui ser, per si mateixa, una base que permeti la reflexió i la formació d’un criteri objectiu i independent sobre l’ús de l’energia en la nostra societat.

Us convidem a aquesta xerrada, no hi falteu esteu convidats!

Per a mes informació: www.cmescolletive.org

dijous, 17 de novembre de 2016

Cloenda X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina


Es tracta de la Cloenda de les X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina organitzada per l'Associació Els Verds de Badalona, amb la col·laboració del Parc de la Serralada de Marina, de Salvem del turó de l'Enric i el torrent de la Font, de l'Associació Cultural Pont del Petroli, de l'Associació de VV. de Bufalà, i el Casal Cívic Can Pepus. Aquest acte inclou la inauguració d'una exposició sobre els valors naturals i el patrimoni històric i arqueològic de la serralada de Marina, i el recital poètic reivindicatiu "Suite del turó de l'Enric", que comptarà amb la participació dels poetes Jordi Pujol, Joan de la Vega, Paco Fanés i Alba A. Holgado. Finalment clourem l'acte brindant amb una copa de vi Orígens de can Coll de Canyet i patates Coromines. No hi falteu. Esteu Convidats!


Amb la cloenda d'aquestes X Jornades ecologistes, també tanquem un cicle de deu anys de jornades dedicades als valors ecològics, històrics, socials i culturals de la de la serralada. Hem parlat de patrimoni arqueològic i natural, d'història, d'evolució del paisatge, de reptes de futur i d'oportunitats de desenvolupament econòmic compatible amb la preservació dels ecosistemes naturals; de geologia, de flora i fauna, de rieres, d'aqüífers i mines d'aigua, de climatologia, d'agricultura ecològica, cooperatives de consum i horts urbans; de la gestió dels boscos que feien els monestirs, dels mites, les tradicions populars i l'evolució del paisatge; de la campanya contra el camp de golf i la posta en marxa del Consorci del Parc i del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina; d'abocadors als espais naturals; de lluites contra les amenaces que planen sobre aquest espai natural: El túnel de la B-500 i la MAT; de les energies renovables i dels valors intangibles dels espais naturals; d'educació ambiental, de toponímia, de recerca científica i de difusió del coneixement. I finalment com no podia ser d'altre manera, en aquestes X jornades d'enguany hem parlat d'ecologia i democràcia, d'elaboració d'un pla d'usus participatiu i bones pràctiques del Parc. També hem celebrat els 15 anys de la història de l'Associació Els Verds de Badalona. 


I per acabar, amb aquesta cloenda inaugurem una exposició sobre el Parc de la serralada i fem un recital poètic reivindicatiu en defensa del turó de l'Enric per impedir una operació d'especulació immobiliària de Mercadona, que manipulant i fent servir de coartada social les necessitats d'un col·lectiu de persones amb dificultats, només cerca el benefici de foscs interessos privats.

Avaluats els efectes de més de tres dècades de programes d'educació ambiental als espais naturals de molts països europeus basats en models racionalistes, s'ha revelat que la seva incidència per canviar actituds en profunditat ha estat menor que la que s'esperava. S'ha constatat que donat a conèixer la gea, la flora, la fauna o els paisatges d'un espai natural, encara que sigui d'una manera atractiva i participativa, tot i ser agradable i profitós, ajuda poc a promoure canvis personals profunds, uns canvis d'estil de vida, de sistemes de producció i consum, que son indispensables si volem canviar les tendències insostenibles actuals (J.M. Mallarach, 2.014).

Potser aquest es el motiu pel que els boscos millor conservats del món no son ni parcs nacionals ni reserves integrals ni tinguin cap reglament ni llei que els protegeixi, sinó aquells que son considerats sagrats per les poblacions que els acullen. La cultura ancestral de reverència i de respecte dels pobles als boscos ha permès la seva conservació i preservació, no els coneixements acadèmics o científics.

Deixant de banda el rendiment econòmic, els bens i serveis ecosistèmics o els usos recreatius, esportius o turístics dels espais naturals, cada vegada es major el nombre de persones que s’acosten a la natura per cercar l’harmonia i la bellesa, el silenci i la pau, la soledat i la contemplació dels paisatges, la llum i els colors, per satisfer sensibilitats de consciència pura, sensorials, emocionals, existencials, culturals, estètiques, religioses o espirituals, tan humanes com la purament racionals.

Ecologia vs. Poesia
L'ecologia i la poesia parteixen d'eixos inversos, contraposats i alhora complementaris per explicar-nos el món. Allà on la ciència no arriba està la poesia per poder fer-ho. Mentre que l'ecologia, com totes les ciències, es concentrada, objectiva i està subjecta a la demostració d'equacions físiques i matemàtiques, la poesia es expansiva, inapel·lable i no necessita demostració, alhora que apel·la als sentiments, a les emocions i als somnis de l'ànima primitiva de la humanitat. La paraula, la poesia, els contes i els mites van ser inventats per captivar la imaginació, per al cant i per a la seducció, proporcionant models culturals de conducta humana i conferint significat i valor a la nostra fràgil existència.



Els pobles germànics consideraven indigne de la majestat dels Déus construir-los temples. Per això els consagraven boscos, on només podien ser vists per l'ull de la reverència.
      
                                                                               "Annals" de Tàcit 
                                                                                Segle I aC.
                                                                    

Tenim un mes per gaudir de l'exposició, però ara deixem de banda la ciència, l'ecologia i els seus teoremes i gaudim de la poesia i dels poemes del recital Suite del turó de l'Enric, que els nostres amics poetes han preparat especialment per a l'ocasió! 

Poetes, teniu la paraula!
 

 

divendres, 21 d’octubre de 2016

Poesia, Arbres i Estels al turó de l'Enric

Dins el programa d'actes de les X Jornades ecologistes de patrimoni natural de la serralada de Marina d'enguany, l'Associació Els Verds de Badalona col·laborem amb "Salvem el turó de l'Enric" l'AVV de Bufalà, l'Associació Pont del Petroli, el Club d'Estel Mira Mira, Aloc Natura, i les AMPA de l'Escola Salvador Espriu, de l'Escola Planas i Casals, de l'Institut Pompeu Fabra i de l'Insitut Isaac Albéniz. en una jornada de Poesia, Arbres i Estels al turó de l'Enric,  en defensa d'aquest emblemàtic turó, que tindrà lloc el proper diumenge dia 23 d'octubre. 
 
Començarem amb una passejada poètica des de la xemenèia de la bòbila d'en Quatre Hores del torrent de la Font a partir de les 9:30 h.fins al turó de l'Enric.

Un cop feta la passejada poètica plantarem 27 arbres, un per cada regidor de l'Ajuntament, que els podràs apadrinar gratuïtament; i també hi haurà un taller per aprendre a fer i volar estels!
No hi faltis, estàs convidat/da!

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Participació democràtica i Pla d'Usos del Parc de la Serralada de Marina



Atesa l’enorme pressió demogràfica que pateix el sector sud de la serralada de Marina, voltada per la conurbació metropolitana del Barcelonès Nord (Badalona i Santa Coloma de Gramenet), el Baix Maresme (Tiana), el Vallès Occidental (Montcada i Reixac) i l'Oriental (Sant Fost de Campsentelles), la degradació ecològica d’aquest espai natural era la seva lògica i més immediata conseqüència. Amb la posada en marxa del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, ara fa 20 anys (juliol de 1.996), i l’aprovació del Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina, fa 14 anys (abril del 2.002), pensàvem que aquest procés de degradació ecològica tenia els dies comptats. 
 

Malauradament no ha estat així, malgrat els esforços dels Ajuntaments i del mateix Parc, la manca de civisme continua. Som testimonis de la proliferació de llaunes i plàstics, d'abocadors incontrolats de runes i deixalles, de caça furtiva, d'erms pelats, de camins aixaragallats, de conreus abandonats, de duplicitat de xarxes elèctriques, d'urbanitzacions il·legals, de patrimoni històric malmès, etcètera, que donen idea de la manca de respecte per l'entorn natural, amb paisatges suburbials lletjos i bruts aparentment impropis d'una societat i d'un país teòricament culte i avançat.
 

D'altra banda, d'un temps ençà, s'observa, cada vegada amb més freqüència, la realització de curses esportives i d’altres activitats massives sense regular.  Cal garantir el dret de la ciutadania a gaudir d'aquest espai natural, però cal fer-ho ordenadament i amb condicions. Primer de tot, regulant els usos dels diferents espais segons els seus valors ecològics, o fins i tot restringir l'accés a aquells que per la seva fragilitat requereixin una protecció especial, com poden ser les zones incloses en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2.000. I en segon lloc definint aquells itineraris concrets on es puguin practicar les diferents modalitats esportives de manera que no perjudiquin la conservació i preservació dels ecosistemes dins l'àmbit del Parc.  
 

Indiscutiblement, l'ús abusiu o indiscriminat de qualsevol àmbit del Parc col·labora en el procés de degradació. Molt probablement, les causes de la persistència d’aquests factors negatius siguin l’escàs finançament del Pla Especial,  la manca de personal suficient al Parc per eradicar l'incivisme i la manca d'una ferma voluntat política per aturar definitivament aquest procés de degradació ambiental.  


L’educació ambiental, la recerca científica i la difusió del coneixement dels valors naturals del Parc, ja els vam tractar a les IX jornades ecologistes de l’any passat. Però a més d'aquests tres factors, per gestionar satisfactòriament el Parc, és imprescindible obrir portes a la participació democràtica de la ciutadania en l'elaboració d’un Pla d’Usos i bones pràctiques dins l'àmbit del Parc.

També cal superar resistències: de les 3.032 hectàrees que integren el Consorci, només 2.086 estan compreses dins el Pla Especial, ja que les 946 restants pertanyen a Sant Fost de Campsentelles, municipi que sembla estar més interessat en el creixement urbanístic que no en la protecció dels seus boscos. 



Dels vint anys d’existència del Consorci, només s’ha convocat el Consell d’Entitats quatre vegades i, això ha estat durant els darrers anys, del 2012 al 2015. Setze anys sense convocar aquest òrgan participatiu és un indicador contundent de la manca de voluntat política mostrada històricament pels poders públics envers la participació democràtica en la gestió del Parc.  La convocatòria d’aquestes trobades, ha estat un canvi molt positiu, però òbviament insuficient. Sense la complicitat de la ciutadania i la seva coresponsabilització és impossible gestionar adequadament el patrimoni natural. 
Per assolir aquests objectius són requisits imprescindibles, d'una banda, la informació pública prèvia per incentivar la participació democràtica i vinculant en els processos de presa de decisió, en tot allò que ens afecta col·lectivament, com és el Pla d'Usos. D'una altra, la millora de la dotació financera del Pla Especial i l'augment de personal en la gestió ordinària del Parc envers la protecció i la preservació dels ecosistemes naturals de la serralada de Marina.
 
Per tot això, és una gran satisfacció encetar aquestes X jornades recuperant el concepte de democràcia ambiental amb la conferència "Ecologia i Democràcia" a càrrec de Jordi Bigues, periodista, director de la revista Integral, i activista fundador de Greenpeace, i la participació de M. Dolors Sabater, Alcaldessa de Badalona. Continuarem amb una taula rodona sobre el Pla d'Usos del Parc. Complementarem les jornades amb una sortida de camp "Poesia al Turó de l’Enric" de la mà dels poetes Jordi Pujol, Joan de la Vega, Paco Fanès i Alba Tross.  Celebrarem els 15 anys d’Els Verds de Badalona i finalment inaugurarem una exposició sobre el patrimoni natural de la serralada de Marina que ens cedirà el Parc.

Donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Ajuntament de Badalona, al Centre Excursionista de Badalona, al col·lectiu Salvem el turó de l'Enric i a l'editorial Pont del Petroli per fer possible la realització d’aquestes X Jornades Ecologistes de Patrimoni Natural de la Serralada de Marina. Moltes gràcies a tothom!

Esperem que siguin del vostre interès. No us ho perdeu,  esteu convidats/des!


divendres, 30 de setembre de 2016

Salvem el turó de l’Enric! Defensem el petit Comerç!



 Crònica de l'acte informatiu

El passat dijous 29 de setembre, diferents col·lectius (Salvem el turó de l’Enric, Associació de Veïns de Bufalà, Federació de Comerciants, Els Verds de Badalona i Alfons Nadal familiar de Cointegra), vam convocar un acte públic al Centre Cívic Can Pepus per informar i denunciar públicament les irregularitats administratives i les greus afectacions socials, ambientals i democràtiques del projecte Mercadona al turó de l’Enric.


Eduard Costa de Salvem el turó de l’Enric, va presentar l’acte i als ponents de la xerrada, emmarcant la problemàtica urbanística i comentant alguns punts foscos del projecte, com els publicats dimarts 26 passat a La Directa (https://directa.cat/clausules-confidencials-dun-polemic-projecte-mercadona-badalona).



Jordi Bordanove, biòleg i membre de Salvem el turó:
Va fer un repàs exhaustiu del procés de requalificacions del sòl de les quatre finques privades afectades (20%) i del mateix turó de propietat pública (80%). El PERI (Pla Especial de Reforma Interior) establia la qualificació del sòl del turó com a zona verda i les finques privades com a equipament públic docent. Al 2.002 un nou projecte de requalificació condicionat pel conflicte de la caserna dels Mossos d’Esquadra, on havia d’anar una residència  d’avis del barri, les finques de la discòrdia es requalifiquen de docents  a sanitari assistencial. 

Al 2.012, deu anys més tard, l’Ajuntament fa l’aprovació inicial. Al 2.008 amb la fallida de COINRE es crea la Fundació Badalona Capaç. Al 2.011 el PP guanya les eleccions i el 2.012 s’aprova el geriàtric. Aleshores es perd la possibilitat de fer-los públics. Al 2.012 mitjançant un conveni secret Mercadona dona 70.000€ per a la promoció del comerç local. El 2.015, el govern del PP amb el suport de CDC i ICV, i l’abstenció del PSC, fa l’aprovació inicial del projecte Mercadona al turó de l’Enric. 
 


La Fundació treu els usuaris al carrer per pressionar els polítics. A Morera que és un cul de sac no hi ha transport públic. S’ha de fer un nou vial des de la deixalleria. Encara s’han de fer els tràmits d’aprovació provisional (Ajuntament) i definitiva (Generalitat) de requalificació a comercial. El Protectorat, òrgan de la Generalitat que vetlla per la bona administració de les fundacions no ha donat encara el seu vist i plau al conveni que s’adjunta al projecte. L’informe d’impacte ambiental no es va fer en l’aprovació inicial. Tot plegat és impresentable i farcit d’irregularitats. Es presenten instàncies per aturar l’aprovació inicial per tal de fer l’estudi d’impacte ambiental. No s’informa al barri afectat. I les al·legacions estan per contestar.


Al setembre del 2.015, l’AMB presenta un informe assenyalant 6.000 espais intersticials urbans d’interès ecològic a protegir, entre els que apareix el turó de l’Enric, formant part de la xarxa bàsica i el torrent de la Font de la secundària. Al 2.016, l’AMPA de l’Albèniz enceta accions de protesta per dignificar aquells espais. A l’abril es fa la primera festa del torrent de la Font amb caixes niu i batucades. 


Es recupera el treball de Fernando Carceller on es defineix el turó de l’Enric com un punt d’interès geològic a protegir. Al juny es convoca el veïnat al Centre Cívic de Morera donant per fet i beneït el projecte Mercadona. Els veïns i comerciants es rebel·len contra aquesta pretensió. 

Podem fa un comunicat de premsa manifestant-se en contra d’aquesta especulació urbanística. Al juliol l’assemblea de Guanyem Badalona en Comú també es posiciona en contra, emplaçant al govern a fer una moratòria a la requalificació retirant de l’ordre  l’aprovació inicial prevista en el ple de juliol.


El proper dia 2 d’octubre, amb la nova llei de fundacions, les que tinguin fons públics, com és la Fundació Badalona Capaç, seran de gestió pública (Ajuntament o Generalitat) i per tant els seus comptes seran auditats i transparents. L’AMB ha presentat a l’Ajuntament un informe molt potent sobre els valors naturals del turó de l’Enric que caldrà fer públic.


Alba Álvarez, Vicepresidenta de l’ AVV de Bufalà:
La frontera entre els barris de Morera i Bufalà anava per la llera del torrent de la Font, ara ho és tot de Morera. La mobilització ha anat per tres camins:

  •  Els comerciants

  •   Les AMPA

  • L’ AVV de Bufalà.

Els comerciants ja  havien començat a mobilitzar-se abans del 2.015. La reivindicació compartida era dignificar el torrent de la Font per convertir-lo en un parc. A una reunió del Pla Comunitari del Districte ens trobem diferents entitats, Associacions, AMPA Albèniz, etc, demanant la dignificació del torrent de la Font, de Morera i de la bòbila: A partir d’aquí s’organitzen les 1es jornades de neteja del torrent de la Font.


Fernando Carceller, geòleg i biòleg de l’Institut Pompeu Fabra, fa una excursió pel turó de l’Enric per mostrar els seus valors geològics. D’aquesta manera descobrim el turó de l’Enric i els seus valors geològics i naturals. Fins i tot,  desconeixíem el seu nom.


Quan els veïns es van assabentar del projecte Mercadona al turó, es van rebel·lar i aquest fet ha estat el que ha enterrat el projecte Mercadona. Sigui el que sigui si no coneixes l’entorn no pots estimar-lo. Està clar que aquest projecte s’ha aturat per la mobilització veïnal. L’ Associació de Veïns de Bufalà volem protegir els nostres espais naturals, ja que l’administració està molt allunyada del veïnat. Els espais naturals més immediats als barris tenen un gran valor social. Cal donar-los a conèixer perquè són uns grans desconeguts.




Francesc Alfambra, biòleg i membre d’Els Verds de Badalona:
A hores d’ara i, gràcies a la mobilització dels col·lectius Salvem el turó de l’Enric, de l’AVV de Bufalà, de les AMPA, etcètera, molta gent sap que el projecte Mercadona al turó de l’Enric és un desastre des del punt de vista ambiental, social i democràtic. I és així per molt que es presenti acollint un nou centre de treball de Cointegra, i tot voltat d’un escàndol d’interessos econòmics privats amb connexions familiars i clàusules secretes.


Per què és un desastre ambiental?
Per què malmet els valors naturals del turó. Tot en conjunt és un tresor, començant  per què es tracta d’un punt d’interès geològic susceptible a ser protegit tal i com va ser definit per Fernando Carceller, el geòleg que va estudiar i publicar l’estudi geològic d’aquest indret a l’Escola de Natura de Badalona.

La seva raresa i singularitat geològica rau en els seus materials calcaris, gresos i margues procedents de transgressions marines de l’antic mar de Tethys, situats al bell mig del batòlit granític del que està composat la serralada de Marina. Materials que daten del Triàsic (Era Secundària) amb una antigor de mes de 200 milions d’anys.


Juntament amb el torrent de la Font, el turó funciona com a passera biològica i corredor ecològic que facilita el trànsit de la fauna entre la serralada i la ciutat. Facilita i col·labora amb la recàrrega de l’aqüífer de la plana deltaica badalonina impedint la seva salinització, ja que aquesta, al estar tota urbanitzada, necessita de l’aportació d’aigües subterrànies de les rieres. Com es sap l’aiguabarreig d’aigües carbonatades i salabroses és molt corrosiu i afecta greument als fonaments dels edificis. Donada la seva alçària (90,5 metres), es converteix en un extraordinari observatori ornitològic i mirador panoràmic sobre la serralada i la ciutat.
 

Per què és un desastre social?
Els importants valors naturals del Turó encara és fan més valuosos per la seva situació, al bell mig de la ciutat. Una ciutat, Badalona, sobreconstruïda, sobredimensionada, desvertebrada, superpoblada i tant infradotada d’espais verds públics, que desprès de L’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet és la més deficitària en espais verds de tota Catalunya.


Per la seva proximitat a tres instituts, a quatre escoles i dues llars d’infants, el turó de l’Enric pot satisfer les demandes didàctiques, de formació i d’educació ambiental, i sobretot, pot satisfer les demandes ciutadanes d’esbarjo i lleure per gaudir d’aquest extraordinari espai natural.




Per què es un desastre democràtic?
O millor dit, és un desastre antidemocràtic per què no ha superat dos requeriments fonamentals i imprescindibles d'un país democràtic que la mateixa normativa urbanística exigeix i que el govern del PP es va saltar a la torera:
  •  No s’ha fet l’informe d’impacte ambiental

  • No s’ha fet cap procés de presa de decisió participatiu ni vinculant, per tant no compta amb el consentiment del veïnat directament afectat


Envers un nou model democràtic de ciutat:
Ens trobem davant d’un xoc frontal de dos models de ciutat. Desprès de dècades de liberalisme econòmic i corrupció política generalitzada, el projecte Mercadona al turó representa un model caduc fonamentat en els negocis i els beneficis privats en detriment de la comunitat. Aquest vell model ha de donar pas a un nou model de ciutat fonamentat en la planificació democràtica del territori que contempli la preservació del patrimoni natural, la protecció de les persones, el benestar mediambiental i la protecció del petit comerç de proximitat i el cooperativisme de treball associat com a eixos transversals i principis informadors de totes les polítiques municipals. Un model de desenvolupament que estableixi una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

Conclou dient que  se li ha demanat a l'Alcaldessa que presenti, en un acte públic i solemne, l'informe que ha fet l'AMB sobre els valors naturals del turó de l'Enric.



Alfons Nadal, familiar de Cointegra:
Des de la creació de la Fundació Badalona Capaç, on Pere Sió ja hi era, s’ha construït un dogma que consisteix en fer creure que tenim necessitat d’un macro taller. Que hem de lluitar perquè necessitem grans tallers. El que necessitem són empreses que es comprometin a la formació. Ningú defensa un macro taller, el més gran de Catalunya. Unes famílies s’han queixat de que no cal grans espais si no, en tot cas, dos petits. La Generalitat i l’Ajuntament han de tutelar i auditar la gestió econòmica que es fa, per saber on van a parar els diners. Hi ha moltes coses que no les entenem.


La crisi econòmica, les retallades de la llei de la dependència i la manca de transparència han estat els tres factors que ens ha imposat unes condicions molt i molt dures. Calen centres ocupacionals. Portem molts anys sofrint assemblees manipulades. Dels convenis del sector, els treballadors de Cointegra són els que tenen el sou més baix.




Quim Nocete, President de la Federació de Comerciants de Badalona:
La Federació de Comerciants denunciem que una marca vulgui acaparar i monopolitzar tot el mercat de l’alimentació i de la drogueria. Ara ja tenim cinc Mercadonas i en volen fer cinc més. De veritat que no acabo d’entendre aquesta estrategia de Mercadona d’implantar un supermercat per cada 20.000 habitants, quan la ciutat ja està farcida de supermercats. Aquest model està perjudicant la ciutat, el petit comerç i la vida als carrers dels barris.


Aquí, s’arregla tot, ampliant la superfície comercial. Al Màgic, hi havia metres destinats a l’oci que es van requalificar a comercials per tal d’afavorir La Penya. A Pomar, uns terrenys qualificats com a esportius es van requalificar a comercials per tal d’ubicar un altre Mercadona. Es van emportar els metres comercials de Mas Ram, on no van poder fer el Mercadona, a Pomar, perjudicant el mercat municipal. I els metres destinats a terrenys esportius de Pomar van anar a parar a Mas Ram on no es necessiten perquè les cases ja tenen moltíssims metres i moltes piscines. On està l’interès públic d’aquestes requalificacions? Hem posat un contenciós a la Generalitat. 


Ja tenim bastants problemes com perquè l’Ajuntament faciliti la implantació de més Mercadonas. El col·lectiu del comerç ens comprometem a ajudar a Badalona Capaç comercialitzant un producte seu sense cobrar cap marge comercial. Mercadona fa un "pilotaso" impressionant, amb molts diners al darrera. Mercadona no fa cap favor a ningú, sinó que s’aprofita de la Fundació per fer un negoci fabulós. Si hi haguessin cinc Carrefours més projectats a Badalona també estaríem en contra. 


Desprès d’aquestes intervencions inicials es va obrir un torn obert de paraules en el que es van aclarir alguns dubtes dels assistents.



Badalona, 29 de setembre de 2.016