dilluns, 7 de maig de 2018

Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font!


De l’activisme ecologista a la indignació popular
Francesc Alfambra


Un creixent nombre de persones s’està adonant que, per assegurar-se fruir de l’aire net, de l’aigua neta i dels aliments que necessitem per sobreviure de  forma saludable, cal convertir-se en guardians del lloc on es viu. La gent nota la pèrdua quan s’adona que ha deixat de conèixer els seus veïns i que ha deixat de conèixer el mateix entorn natural i està descobrint que la millor manera de tenir-ne cura i de fer-ho conèixer als veïns és protegir i restaurar el lloc on es viu.


Congrés Bioregional Continental

Blue Ridge Mountains, Carolina del Nord (EUA), 2.005


Un dels principals patrimonis de Badalona és el seu territori, definit per una plana deltaica litoral, una plana intermèdia i la serralada de Marina. El que articula i dóna singularitat a aquest territori són els seus torrents i sobretot les seves rieres. Malgrat la intensa ocupació urbanística de l’estreta franja litoral del municipi, les rieres que antigament havien estat el camí natural de l’aigua i vies per conduir els ramats cap a la serralada, per anar a les masies, als conreus i a les vinyes, ara convertides en els grans eixos urbans que connecten el mar amb la muntanya, continuen vertebrant la ciutat. 

 
Ubicació del turó de l'Enric i del torrent de la Font, situats 
entre els barris de Morera i Bufalà de Badalona


Però vet aquí que el turó de l’Enric i el torrent de la Font situats entre els barris de Morera i de Bufalà, ocupant un lloc prou cèntric a la ciutat, miraculosament s’han mantingut al marge de les grans operacions d’especulació immobiliàries de creixement sobtat típiques del franquisme i de la  «democràcia».  La toponímia del torrent de la Font ens informa de l’existència d’una font desapareguda  que ja feien servir els ibers de Baitolo (segles IV-I aC.) i els romans de Baetulo (segles I aC.-IV dC.), i el turó de l’Enric, originàriament turó d’en Riquer (J. Estruch, 2018)*. Durant segles ambdós indrets van estar ocupats per vinyes, i més modernament per la bòbila d’en Quatre Hores, fins que van ser abandonades fa uns cinquanta anys. 

 
  Vistes del torrent de la Font i del turons de l'Enric i d'en Boscà 
amb la serralada de Marina al fons. 

Vistes des del cim del turó de l'Enric amb un plafò instal·lat per membres de la Platforma Salvem el turó&torrent
 

L’altra singularitat d’aquest indret és la seva extraordinària raresa geològica, amb materials calcaris, gresos i margues del Triàsic, amb uns 300 milions d'anys d'antiguitat, originats a platges someres sotmeses a transgressions i regressions de l’antic mar de Tethys, situats al mig del gran batòlit granític paleozoic de la serralada de Marina (F. Carceller, 2018)**. Aquest patrimoni geològic és un recurs natural no renovable de gran valor científic, cultural i educatiu, que conforma un espai verd natural, geològicament primigeni únic dins la trama urbana del municipi de Badalona. Segurament el fort pendent dels talussos d’aquest torrent i d’aquest turó, originats a una falla accentuada per l’erosió pluvial, va dificultar tot impedint la destrucció immobiliària d’aquest tresor deixat, oblidat, maltractat i menystingut durant molts anys, però tresor, que un cop recuperat esdevindrà un gran parc metropolità.

 
Plafò informatiu dels valors geològics del turó dissenyat i instal·lat per membres de la Plataforma Salvem Turó&Torrent


A partir del 2015, la mobilització veïnal i ecologista ha estat una vegada més el factor determinant per salvar un espai verd de la voracitat especulativa. El col·lectiu «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font», impulsat pel moviment veïnal i ecologista badaloní, sobretot dels barris de Bufalà, de Morera, de Bonavista, de Canyet, més propers a aquest emblemàtic turó, ha posat sobre la taula allò que les administracions públiques obliden sistemàticament: la preservació i defensa del patrimoni natural. 


 
 Membres de la Plataforma "No al Mercadona" de la Federació del Petit Comerç de Badalona i de "Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font" van assistir al Ple Municipal on es va debatre la retirada del projecte de requalificació del sòl per implantar un Mercadona iniciada pel PP en el mandat anterior

És el darrer capítol d’un llarg procés de presa de consciència i de mobilitzacions ciutadanes en defensa d’espais verds urbans i periurbans, com van ser les campanyes del parc del Gran Sol, de «Montigalà per al Poble», de «Sant Jeroni Parc Públic», de «Ca l’Arnús Parc Públic» a Badalona, de «Can Zam Parc Verd i Frondós» i la Bastida a Santa Coloma de Gramenet, i la font i el torrent de l’Alba a Tiana, que el túnel de la B-500 pretenia carregar-se. Els projectes de noves urbanitzacions a Can Colomer (Pomar de Dalt), a Can Ferrater, al coll de Miravitges i a Can Móra (Canyet), que tampoc gaudien del suport popular, van fracassar feliçment a mercè de l’esclat de la bombolla immobiliària. Malauradament, un cop sanejada la banca privada amb generoses fonts públiques, aquesta està reprenent amb força la vella política del creixement urbanístic i de l’especulació immobiliària de sempre.
 
Manifestació a la plaça de la vila de Badalona en defensa del Turó davant la pretensió d'ubicar un centre comercial

 La metxa es va encendre a la primera festa del torrent de la Font del 2015 on diferents entitats del districte, i sobretot l’A. VV. de Bufalà, van conèixer en Fernando Carceller, geòleg autor de les fitxes dels punts d’interès geològic de l’Escola de Natura de Badalona i professor de l’Institut Pompeu Fabra que des de fa molts anys organitza sortides de geologia al turó de l’Enric amb els alumnes de l’institut. Li va seguir la mobilització de la «Plataforma No al Mercadona» integrada per la Federació del Petit Comerç de Badalona i sobretot pels comerços dels barris afectats de Bufalà i de Morera. Des d’un començament «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» va comptar amb el suport dels grups ecologistes Aloc Natura i Els Verds de Badalona, als que poc després s´hi va afegir DEPANA, el grup conservacionista més veterà de Catalunya.
 
Tercer concert al turó de l'Enric, amb el pianista 
badaloní Ismael Dueñas
 Però la força principal d’aquest moviment rau en l’empenta de l’A.VV. de Bufalà i de les Ampes de les escoles Salvador Espriu (Morera), Planas i Casals, i Escola Bufalà, i dels instituts Isaac Albéniz i Pompeu Fabra, per una banda, i de l’altra en una nombrosa ciutadania indignada, conscienciada i mobilitzada per preservar aquest espai natural. 

 

Cal destacar també que a «Salvem» s’ha donat una confluència de biòlegs, geòlegs, ornitòlegs, arquitectes, mestres jardiners, enginyers, professors/es d’institut, tècnics de l’administració, lingüistes, il·lustradors, fotògrafs, artistes plàstics, escriptors, músics i un llarg etcètera, que han fet possible una potent comunicació mediàtica del moviment i un munt d’iniciatives en el front legal, presentant nombroses instàncies i promovent reunions amb regidors municipals, càrrecs metropolitans i diputats del parlament de Catalunya. 


  
 Presentació de nombroses instàncies a l'Ajuntament de Badalona per part  de tots els col·lectius en defensa del turó de l'Enric i del torrent de la Font

Entre les nombroses activitats reivindicatives cal destacar les campanyes de neteja, de reforestació, d’instal·lació de plafons informatius de la singularitat geològica, botànica i faunística i de bancs, de jornades científiques d’anellament d’ocells, de nit de papallones i de Bioblitz, de passejades geològiques i poètiques, de festes infantils com el Tió i l’enterrament de la sardina, de vermuts populars, de concerts, així com la publicació a les xarxes de declaracions dels ambientòlegs Martí Boada i Josep Lascurain, del geòleg Fernando Carceller, del biòleg Jordi Bordanove i de l’advocat de DEPANA Lluís Toldrà i d’altres defensant el turó de l’Enric des del punt de vista dels seus valors socials i naturals amb el màxim rigor professional. 

 

Amb la sorprenent destrossa d’una part de la vegetació del  turó de l’Enric a mans d’una retroexcavadora per fer un estudi geotècnic per tal d’implantar un tanatori, l’alarma social i la indignació encara ha pujat més,  tant que s’ha constituït una altra plataforma ciutadana en defensa del Turó i en oposició al tanatori. Aquesta plataforma ha tingut tanta força que els dos primers actes que han organitzat  la presentació de l’informe ambiental de l’AMB i el Carnestoltes a Morera així com una presentació massiva de signatures en defensa del turó, han estat força participatius i multitudinaris.

 
 Participants a una jornada científica (Bioblitz) de recerca botànica i faunística al turó, amb un resultat extraordinari pel que fa a la biodiversitat d'aquest espai natural

«Salvem» reivindica la preservació d’aquest espai natural davant la pretensió d’implantar un centre comercial Mercadona. Saltant-se-les a la torera, l’anterior govern municipal del PP no va presentar cap estudi d’impacte ambiental que les normatives urbanístiques vigents exigeixen. I tot falsejant la realitat dient, per una banda, que no calia fer-ho per «la inexistència de valors ambientals significatius» i, per l’altra, instrumentalitzant la Fundació Badalona Capaç de coartada «social» per maquillar una descarada operació d’especulació immobiliària. «Salvem» defensa també un model de comerç de proximitat i dóna suport a la Fundació però ho fa desvinculant-la d’aquest projecte especulatiu. 



Després de vuit dècades de desenvolupisme franquista i «democràtic», el liberalisme econòmic i la corrupció política generalitzada traspassada d’un règim a l’altre sense solució de continuïtat mantenen el creixement permanent i l’especulació urbanística com a prioritat absoluta per davant dels béns comunitaris, democràtics, socials, culturals, arqueològics o ecològics. Vist el garbuix d’interessos econòmics i les estretes connexions familiars i polítiques en joc, aquest afer tan fosc s’assembla més a L’Escopeta Nacional de Berlanga, que al que hauria de ser una gestió ordinària de l’urbanisme en un ajuntament democràtic. 

 És un gran dèficit democràtic i una vergonya, que a despit de tantes normatives urbanístiques i lleis de protecció del patrimoni natural, hagi de ser la mobilització ciutadana i ecologista qui exigeixi el seu compliment, davant el desistiment general de les administracions públiques a fer-les efectives. Estem davant d’una administració reactiva que «reacciona»  en sentit positiu davant la mobilització ciutadana, perquè en absència d’aquesta als despatxos sempre s’imposen els interessos privats dels agents econòmics, de les immobiliàries i dels bancs. El canal del port és una prova sagnant d’això: el xantatge i la imposició antidemocràtica dels negocis immobiliaris per sobre del benestar mediambiental, econòmic i social de la ciutadania de Badalona. 

Sortosament, des del juny del 2015, ens trobem davant d’un govern municipal del canvi que va decidir no portar al Ple Municipal del 26 de juliol de 2016 l’aprovació provisional del Pla de Modificació Puntual del PGM del sector del turó de l’Enric. Esperem que el govern es mantingui ferm ja que la preservació del turó de l’Enric, la defensa del comerç de proximitat i la cerca d’una solució institucional per fer realitat un nou centre ocupacional per a la Fundació Badalona Capaç al marge de Mercadona així ho exigeix.

  La munió d'actes celebrats en defensa del turó sempre han gaudit  d'una important participació de famíles i veinat dels barris que l'envolten

El 12 de gener de 2017 es va presentar en un acte multitudinari l’Informe dels valors Ambientals del turó de l’Enric realitzat per l’AMB. Tot i que no és vinculant una de les conclusions va ser que, tenint present el seus valors socioambientals,  aquest espai natural té grans potencialitats de futur com a infraestructura verda per a la ciutat, i que un equipament com el supermercat que es volia fer o el tanatori de Mèmora que volen fer ara,  malmetrien de manera dràstica i irreversible el futur parc metropolità. Aquest informe ha estat, i encara és, una eina fonamental en suport de la mobilització ciutadana en defensa del Turó. Seguint les recomanacions d'aquest informe i la reivindicació de la Plataforma «Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font», l'1 de gener del 2018, tot el Turó menys les tres finques privades en litigi s'han convertit ja en parc metropolità. 


 Membres de la Plataforma "Salvem el Turó&Torrent" el dia de la presentació de l'Informe Ambiental de l'AMB a l'Ajuntament de Badalona (12-1-2017)

Malauradament el passat dia 9 de gener de 2018, una retroexcavadora amb llicència per fer sis cates, va ocupar il·legalment un finca municipal, per accedir a les finques privades tot fent una destrossa també il·legal d’una màquia mediterrània. La ràpida actuació del veïnat i membres de la plataforma «Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» van impedir que la destrossa continués. Després  que membres de la Plataforma posessin una denúncia a Disciplina Urbanística de l’Ajuntament de Badalona, aquest va ordenar aturar les obres, retirar la maquinària i obrir un expedient a l’empresa infractora.


Sorprenentment, el 24 de gener 2018, una gran grua i nova maquinària van intentar reprendre l’estudi geotècnic amb l’objectiu d’ubicar un tanatori al Turó. Per segona vegada l'oposició veïnal va fer fracassar el nou intent de Mèmora d'entrar al turó de l'Enric per continuar la destrossa que van perpetrar el 9 de gener. A més de l’interès especulatiu dels promotors, el principal responsable d'aquesta situació d’indefensió del Turó és el dèficit democràtic endèmic de l'Àrea d'Urbanisme de Badalona, que mai ha posat en marxa un procés participatiu previ a l'aprovació dels projectes urbanístics, més enllà de cobrir l’expedient decimonònic de publicar un anunci a algun diari i al butlletí oficial corresponent, que ningú no llegeix.

 

 Logo de la Plataforma Salvem el turó de l'Enric i el torrent de la Font , obra  d'en David Martínez, dissenyador dels pòsters dels actes de la plataforma


 Davant aquest desgavell institucional, novament va ser la mobilització veïnal la que va aturar la maquinària, tot impedint una nova agressió al Turó al crit de «Ni Mercadona, ni tanatori, el Turó no es toca Òbviament la ciutadania volem un parc metropolità del turó de l'Enric i el torrent de la Font sencer, no mutilat. Ara, només resta que l'Ajuntament assumeixi les seves obligacions en matèria de protecció medi ambiental, suspenent la llicència, permutant o comprant aquestes tres finques per integrar-les al parc metropolità  i, així, acabar definitivament amb l’amenaça especulativa. 
 
 Veïns, veïnes de Morera i membres de la Plataforma Salvem Turó&Torrent bloquejant el pas de la maquinària de Mèmora del passat 24 de gener de 2018



«Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font» ha obert el debat sobre la necessitat d’un projecte democràtic de ciutat, envers un nou model de ciutat sostenible que harmonitzi els tres eixos en conflicte: salvar el turó de l’Enric, defensar el petit comerç de proximitat i garantir el dret les persones amb diversitat funcional a la formació i a la inserció laboral. A més, conèixer i estimar l’entorn històric i natural periurbà, juga un paper molt important en els processos la identificació amb el territori, d’integració i de cohesió social a ciutats intensament urbanitzades i densament habitades per una nombrosa població immigrant com és Badalona.


«Ni Mercadona, ni tanatori: el Turó no és toca!» És un crit d’alerta inequívoc que ens indica per on hauran d’anar els camins d’una nova cultura de la sostenibilitat, d’una planificació democràtica del territori,  d’un nou paradigma socioeconòmic de la futura societat postindustrial, que indiscutiblement haurà de ser justa, equitativa, social, econòmica i ecològicament sostenible. Les generacions futures ens ho agrairan. 


(*): ESTRUCH, J. (2018): Què en sabem del nom de lloc «turó de l’Enric»? Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).

(**): CARCELLER, F.(2018): El turó de l’Enric: Un punt d’interès geològic de Badalona. Les mines de la serralada de Marina (Vol. III). Grup d’Espeleologia de Badalona (en edició).